“Societat de la
informació” és una de les etiquetes més aplicades a la societat en què vivim. El
seu desenvolupament, des de mitjan del segle XX, té a veure amb la creació d’uns
sistemes capaços d’emmagatzemar, transportar i reproduir la informació sense
pèrdues significatives de quantitat i qualitat. Ara bé, què és el que fa
diferent la nostra “societat de la informació” respecte de les que ens han
precedit en el temps si, com diu Teófilo Rodríguez Neira a Textos e hipertextos:
“Uno
de los problemas con los que ha tenido que enfrentarse el hombre desde su
aparición sobre la superficie de la tierra está esencialmente ligado, […], con
el almacenamiento de la información, con la recuperación de la
misma y con su comunicación y trasferencia.”?
En efecte, les societats humanes
anteriors en el temps també han gestionat la informació amb sistemes capaços
d’emmagatzemar-la, transportar-la i reproduir-la. Han utilitzat pedres, fustes,
tauletes de fang, pergamins o llibres, i no han estat, per això, definides com
a societats de la informació. Ens tornem a preguntar, doncs, què és el que fa
diferent la nostra?
Una primera resposta
ràpida és que el seu desenvolupament va lligat a la revolució digital, a
l’acció combinada de la microelectrònica, la informàtica i les telecomunicacions.
Citant, de nou, a Rodríguez Neira, les noves tecnologies:
“Constituyen un soporte nuevo, un medio de
fijación totalmente distinto de los hasta ahora utilizados. Incorporan recursos
que no habían sido diseñados, ni siquiera sospechados en épocas anteriores. El
lenguaje discurre por sus circuitos reflejándose en el parpadeo de pantallas
electrónicas, grabándose en procesadores diminutos, custodiándose en
ordenadores cada vez más potentes
y distribuyéndose mediante redes de alcance ilimitado. A los textos les
están acompañando y les están sucediendo los hipertextos.”
En els hipertextos canvia
no solament el suport tècnic sinó també l’ordre lineal de la narració. Aquest
és el veritable tret “revolucionari” de les noves tecnologies, el fet d’estar
constituïdes per sistemes que pretenen emular el funcionament de la ment humana
i la seva memòria. L’associació d’idees, el salt d’uns conceptes a uns altres
és, per tant, a la base de l’hipertext.
Des de la perspectiva de l’existència
d’una interrelació entre suport i formes de lectura i escriptura, a la
Introducció d’Escriptures hipertextuals de Joan Campàs Montaner es
formulen unes preguntes que intueixo seran el leitmotiv de l’assignatura. Així,
el suport digital:
- com
transforma la noció de text?
- quins
nous processos de lectura i escriptura genera?
Mirar de respondre aquestes
preguntes passa per:
- mostrar la relació entre lectura, escriptura i suport, i la influència d'aquesta relació en el procés de pensament
- estudiar:
- les diferències entre comunicació oral i escrita,
- l'evolució de l'escriptura i la lectura i
- els mecanismes d'optimització de la llegibilitat i de creació del significat
Tot plegat, amb l’objectiu
d’establir un paral·lelisme entre:
- llibre / societat capitalista i
- hipertext / societat de la informació i del coneixement
