dilluns, 28 de maig de 2018

Anàlisi lexicomètrica




El corpus textual objecte d’aquesta anàlisi lexicomètrica amb el programa AntConc s’ha constituït a partir de la recopilació de cinc posts, a l’atzar, de diferents blogs de temàtica feminista. Així, per ordre de publicació, el corpus textual es forneix dels posts següents:

1.      Títol blog: Blog lila de Factoría lila
Post: Fea, me llaman fea
Data de publicació: 16/01/2016

2.      Títol blog: Parece amor, pero no lo es
pareceamorperonoloes.com
Post: Amor 2.0
Data de publicació: 26/10/2017

3.      Títol blog: Proyecto Khalo
Post: Reivindicando a las filósofas invisibilizadas
Data de publicació: 01/05/2018

4.      Títol blog: Blog de Coral Herrera
Post: La feminista que encontró a su príncipe azul
Data de publicació: 20/05/2018

5.      Títol blog: Locas del coño
Post: No quiero tus piropos: quiero caminar sin miedo
Data de publicació: 23/05/2018


Un cop carregat i obert el corpus textual a AntConc, es procedeix a aplicar alguna de les eines d’anàlisi per a la posterior interpretació de les dades resultants.

El primer tipus d’anàlisi és el de freqüències que consisteix a comptar les paraules d’un corpus i mostrar-les mitjançant una llista ordenada que comença per la paraula més freqüent fins a la que ho és menys. La primera columna indica la posició d’una paraula; la segona, el número de vegades que es repeteix en el corpus, i la tercera és la paraula en qüestió. En la primera Word List s’observa com les dues primeres paraules significatives en relació amb l’anàlisi lexicomètrica que es vol dur a terme ocupen els llocs 24è i 26è i són, respectivament, “filosofia” i “amor”. La primera es repeteix 13 vegades, la segona, 12.

Cal, però, una anàlisi de freqüències més acurada i per a això s’aplica una Stopword list que treu les paraules amb funció gramatical però sense significat lèxic com, per exemple, els articles o les preposicions. El resultat és el següent:



#Word Types: 1025


#Word Tokens: 1527
#Search Hits: 0
1 33 no
2 13 filosofía
3 12 amor
4 10 decir
5 10 filósofas
6 10 mujeres
7 10 todo
8 9 bien
9 8 campaña
10 8 pensadoras
11 8 todas
12 7 día
13 7 feminismo
14 7 vida
15 7 yo
16 6 gracias
17 6 historia
18 6 miedo



De la posició 1 a la 18, paraules com filòsofes, dones, pensadores, totes, feminisme o història ens estarien indicant la lluita de la dona per a fer-se visible en àmbits de protagonisme marcadament masculí com la filosofia i la història. Amb tot, sobta que la paraula núm. 1 del ranking sigui “no”, que es repeteix fins a 33 vegades, podria ser, al meu parer, el reflex que el feminisme es construeix i es viu des de la resistència, des de la oposició a estructures mentals i socials molt patriarcals. La segona paraula, en freqüència (13), és “filosofia”, i té sentit, perquè el corpus és un recull de posts feministes entre els quals destaca Reivindicando a las filósofas invisibilizadas. La tercera paraula, però, és “amor” que, per la seva freqüència (12), indica el grau de preocupació que genera entre les feministes, especialment el rebuig de mites com l’”amor romàntic” o el “príncep blau” i la construcció d’un amor en llibertat, respecte i empatia vers l’altre. La quarta, 10 vegades repetida, és “dir” perquè, potser, cada cop més les dones abandonen el rol de passives i esdevenen actives, “diuen”, i bona prova d’això, són els posts que formen el corpus objecte d’aquesta anàlisi.




Una altra manera diferent de veure i analitzar un corpus textual són les concordances que mostren tots els contextos en què apareix una paraula. S’han escollit dues: les de “feminisme” i “història”.

Les concordances de la paraula “feminisme” indiquen que es tracta d’un moviment revolucionari, la història i les protagonistes del qual són objecte d’estudi a les facultats universitàries, i que l’”amor" és justament l’espai de fricció entre el feminisme i altres institucions socials marcadament patriarcals com ara l’Església, la monarquia o l’exèrcit tal com manifesta Coral Herrera en el seu post La feminista que encontró a su príncipe azul.

Les concordances de la paraula “història” remeten al context intel·lectual, acadèmic, de la matèria d’Història de la Filosofia per a posar de manifest l’absència de les dones i la necessitat de la seva aportació per defugir d’una visió parcial i empobrida de la història de la filosofia.

Per què “feminisme” i “història”?
Tres dels cinc posts que formen el corpus textual són posteriors al 8 de març de 2018. Una data que constitueix un punt d’inflexió en la història del feminisme pel seu caràcter global, pel seu seguiment i, sobretot, perquè les seves demandes han arribat a instàncies polítiques tradicionalment allunyades de les seves reivindicacions. Un altre punt d’inflexió ha estat constituït per la sentència en el cas de violació múltiple de “La Manada”. La onada d’indignació i rebuig envers una justícia patriarcal, la solidaritat amb la víctima, el hastag #Noésno a les xarxes socials, potser servirien de context per a explicar la primera posició de la paraula “no” en aquesta anàlisi lexicomètrica, així com la preocupació de les dones per situar-se, en igualtat de condicions, en el camp del pensament.


dijous, 22 de març de 2018

Emular la ment humana


“Societat de la informació” és una de les etiquetes més aplicades a la societat en què vivim. El seu desenvolupament, des de mitjan del segle XX, té a veure amb la creació d’uns sistemes capaços d’emmagatzemar, transportar i reproduir la informació sense pèrdues significatives de quantitat i qualitat. Ara bé, què és el que fa diferent la nostra “societat de la informació” respecte de les que ens han precedit en el temps si, com diu Teófilo Rodríguez Neira a Textos e hipertextos:



Uno de los problemas con los que ha tenido que enfrentarse el hombre desde su aparición sobre la superficie de la tierra está esencialmente ligado, […], con el almacenamiento de la información, con la recuperación de la misma y con su comunicación y trasferencia.”?



En efecte, les societats humanes anteriors en el temps també han gestionat la informació amb sistemes capaços d’emmagatzemar-la, transportar-la i reproduir-la. Han utilitzat pedres, fustes, tauletes de fang, pergamins o llibres, i no han estat, per això, definides com a societats de la informació. Ens tornem a preguntar, doncs, què és el que fa diferent la nostra?

Una primera resposta ràpida és que el seu desenvolupament va lligat a la revolució digital, a l’acció combinada de la microelectrònica, la informàtica i les telecomunicacions. Citant, de nou, a Rodríguez Neira, les noves tecnologies:



“Constituyen un soporte nuevo, un medio de fijación totalmente distinto de los hasta ahora utilizados. Incorporan recursos que no habían sido diseñados, ni siquiera sospechados en épocas anteriores. El lenguaje discurre por sus circuitos reflejándose en el parpadeo de pantallas electrónicas, grabándose en procesadores diminutos, custodiándose en ordenadores  cada vez más potentes y distribuyéndose mediante redes de alcance ilimitado. A los textos les están acompañando y les están sucediendo los hipertextos.”



En els hipertextos canvia no solament el suport tècnic sinó també l’ordre lineal de la narració. Aquest és el veritable tret “revolucionari” de les noves tecnologies, el fet d’estar constituïdes per sistemes que pretenen emular el funcionament de la ment humana i la seva memòria. L’associació d’idees, el salt d’uns conceptes a uns altres és, per tant, a la base de l’hipertext.



Des de la perspectiva de l’existència d’una interrelació entre suport i formes de lectura i escriptura, a la Introducció d’Escriptures hipertextuals de Joan Campàs Montaner es formulen unes preguntes que intueixo seran el leitmotiv de l’assignatura. Així, el suport digital:

-      com transforma la noció de text?

-      quins nous processos de lectura i escriptura genera?



Mirar de respondre aquestes preguntes passa per:
  • mostrar la relació entre lectura, escriptura i suport, i la influència d'aquesta relació en el procés de pensament
  • estudiar:
  1. les diferències entre comunicació oral i escrita,
  2. l'evolució de l'escriptura i la lectura i
  3. els mecanismes d'optimització de la llegibilitat i de creació del significat



Tot plegat, amb l’objectiu d’establir un paral·lelisme entre:

  • llibre / societat capitalista i
  • hipertext / societat de la informació i del coneixement


diumenge, 18 de març de 2018

Benvinguda


Benvingudes i benvinguts al blog Escriptures hipertextuals!


La creació d’aquest blog s’inscriu en el marc del projecte de recerca de l’assignatura Escriptures hipertextuals del grau d’Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya.
Així, al llarg d’un trimestre, s’han de fer, per una banda, entrades al blog personal i, per l’altra, comentaris en els de companyes i companys de l’aula. Entrades i comentaris referits al desenvolupament de l’assignatura amb la intenció de reflexionar sobre la lectura i l’escriptura com a mecanismes de construcció de la subjectivitat.
Aplicada aquesta perspectiva a la nostra societat de la informació, es tractarà d’analitzar com la digitalització i la virtualitat transformen les nostres formes de llenguatge i, per tant, també la nostra manera de pensar-nos com a subjectes.